Mehta i el seu amor per Wagner
Si escrivíem en la crítica d’inauguració de la Temporada 2013-14 del Palau dels Arts de la genialitat de Mehta envers la partitura verdiana de la Traviata, l’oceà immens que suposa la Tetralogía wagneriana és un habitat on Mehta respira igual de bé. Per aquest motiu per commemorar el bicentenario del germà s’hagi tornat a reposar la producció pròpia de la segona part de la mateixa, Die Walkure, que ja va dirigir ell mateix en aquesta casa.
Igualment s’ha de felicitar per l’elecció dels cantants. Es pot parlar d’intèrprets de pes en el seu sentit ampli tant per volum corporal com per volum vocal. De vegades no van units, però el que és evident és que per enfrontar-se a una partitura com aquesta , amb semblant orquestració i durada es necessita una resistència física-vocal enorme i els intèrprets que vam poder veure i escoltar van passar la prova amb excel·lència, que avui està tan de moda.
Igual que la Traviata de Decker, que inaguró la temporada, la Walkiria de la Fura està editada en dvd amb el que generem la mateixa sensació però amb una diferència. Si ben el muntatge de Decker en video aporta la seva proximitat al detall que en el teatre de vegades es desfigura, en el cas de la Fura, és un plantejament per veure-ho en viu més que en dvd. La seva grandiositat, els seus efectes, les seves imatges i moviments, els seus artilugis cobren més vida i sentit en l’espai teatral que en l’encotillament d’un primer plà televisiu.
Tots els solistes principals van ser un privilegi acústic, des del trio Sigmund, Siglinde i Hunding del primer acte, Fricka, Wotan i la superba Brümhilde d’Heidi Melton que ja escoltem en altres ocasions en el mateix Palau del segon i tercer, fins al conjunt de la resta de walkirias que van sonar amb una contundència, energia i entusiasme com a poques vegades s’ha escoltat al nostre país.
Si el que passava a l’escenari era impressionant, atractiu, fantasioso, apabullante, insinuante el que sorgia dels budells del fossat era pura energia musical wagneriana.
Mehta no solament fa una lectura impressionant de la partitura germànica sinó que recrea i es recrea en positiu en cada detall, en cada tema, en cada part vocal i instrumental cuidant el balanç sonor sense arribar mai a ofegar les veus sinó creant una catifa harmònica de gran riquesa tímbrica sobre la qual els cantants sense un esforç titànic van oferint aquestes eternes reflexions canoras.
Això només ho fa un mestre amb experiència d’anys i amor cap al que dirigeix, sent servidor i no protagonista d’una música excelsa que quan acaba més que el fragorós, llarg i sincer aplaudiment del públic, convida des del silenci personal a seguir escoltant l’atmosfera sonora creada en comunió per Wagner i feta present per Mehta a través d’aquesta orquestra que és una de les joies de la Comunitat i cultura valenciana contemporània, que esperem que els polítics aficionats a cremás sensesentit no la destrueixin per a les generacions futures.
El millor i veritable foc que cal alimentar és el que vam presenciar a l’última escena d’aquesta òpera, la grandiositat de Wagner en crear un somni etern del que només es despertarà en creuar-ho un valent heroi per seguir endavant amb l’epopeia. Així esperem que els nostres polítics i gestors sàpiguen mantenir la flama de la qualitat per sobre de les cendres de la mediocritat i els malbarataments injustificats.
Tant de bo que les jornades wagnerianas, veridanas i dels altres astres operístics segueixin il·luminant les nits valencianes amb la mateixa força, encert i criteri.
Intèrprets Siegmund-Nikolai Schukoff, Hunding-Stephen Milling, Wotan-Thomas Johannes Mayer, Sieglinde-Heidi Melton Heidi Melton, Brünnhilde Jennifer Wilson, Fricka-Elisabeth Kulman, Helmwige-Eugenia Bethencourt, Gerhilde-Bernadette Flaitz, Ortlinde-Julia Borchert, Waltraute-Pilar Vázquez, Siegrune-Julia Rutigliano, Grimgerde-Patrizia Scivoletto, Schwertleite-Nadine Weissmann, Rossweisse-Gemma Mengi Gemma Mengi-Alabert. Cor de la Generalitat Valenciana, Orquestra de la Comunitat Valenciana, Dir musical: Zubin Mehta, Dir. Escènic: Carlus Padrissa (La Fura dels Baus) Allex Aguilera (reposició). Producció: Palau dels Arts. 3 de novembre de 2013
Nicolás Piquero.
